Em va costar veure com marxava,
com s'allunyava aquell vaixell, com s'allunyava poc a poc la meva felicitat , i
com entendre, que aquesta felicitat no tornaria fins que no tornes a arribar el
vaixell. Era el motiu per el qual em llevava al mati, i que ara, veuria
despedir-se de mi, i marxant lluny, marxant tant lluny de mi, i tant lluny de
tot el que havíem viscut.
dissabte, 28 de febrer del 2015
divendres, 27 de febrer del 2015
Encara crec amb l'amor de les pel·lícules,
amb l'amor incondicional, l'amor sense barreres, sense límits. Però tothom hi
ha deixat de creure, el que s'anomena amor a hores d'ara és el liu d'una nit,
el avui si i demà ja no, les promeses incomplertes, les relacions de tres. En
llistes de noms, només pots arribar a significar un nom en una puta llista.
Però jo si, crec en l'amor
verdader i mai ho deixaré de fer, perquè cada vegada que sento que em diu que
m'estima ser que allò es amor verdader.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)

.jpg)
.jpg)


