A veces creo que soy feliz. Como cuando estoy con mis amigos tirando mi cabeza hacia atrás y tapándome la boca, mientras río a carcajadas por una broma que alguien hizo. Pero entonces el día se hace noche y mi sonrisa despreocupada se convierte en una inexplicable tristeza, grabada en mi cara como un tatuaje. Y me acuesto pensando en todas las cosas que me gustaría poder decir y en todas las cosas que tengo miedo de admitir, incluso sólo en mi mente. Es en noches como éstas cuando me doy cuenta de que soy varias cosas a la vez. Soy triste y soy feliz, extrivertido y tímido, rebelde y tranquilo. Pero sobre todo me doy cuenta de que estoy vacío. 

"Travel. As much as you can. As far as you can. As long as you can. Life's not meant to be lived in one place."

Te perdono por todo. Por aquel primer beso que me sacudió hasta el alma. Por hacerme volar cuando llegaste y por dejarme caer cuando te fuiste. Por haberme partido el corazón y haberte librado de mí sin mi consentimiento. Por si lees esto y te arrepientes y decides volver. Por si alguna vez me necesitas, por si aún me amas, ya lo sabes... te perdono por todo.

Leunam

Aquí us deixo un text fet per mi que va guanyar el concurs literari de la meva escola, espero que us agradi!

En la meva ment

Estic estirada al llit, estic en un moment d’aquells que pel cap t’hi passen mil i una coses, aquells moments que et dona per pensar en tot. Penso que està bé que ho faci,  ja que no tindré gaires moments més per fer-ho. Estic en un estat de xoc total, no només jo, tothom, es tot molt estrany. Penso que em queden moltes coses a fer, no es possible que això estigui passant. Tot just tinc catorze anys, em queda molta vida per viure...

Em queden molts estius meravellosos per viure, els estius; els jerseis per la nit, els mil gelats que em queden per menjar-me. Corregudes al supermercat abans que tanquin, posar-se suadores del meu germà quan plou molt, sortir al carrer i córrer, córrer amb les teves amigues com boges sense que ningú et digui res i gaudir de les gotes d’aigua que et cauen al cap. Menjar les típiques patates a la piscina que a ningú li agraden però enganxen, arreglar-se corrents per sortir disparada de casa als cinc minuts i que sempre em tinguin d’esperar per anar tard, el desordre de l’habitació. Les hores sota el sol, les festes, moltes festes en les que estàs cansada de tan ballar però continues, el teu cos no pot més, però allà estàs, seguint en ritme de la música sense parar. El llit sense fer, les típiques fotos a tot arreu, el pinta ungles que marxa al cap d’un dia per culpa de l’aigua, faldilles, vestits, shorts, cues i monyos. Despertar-te tard sense que ningú et digui res, riure fins a plorar, cremar-te tot el cos, el mar, la piscina, tot,..

Em queden moltes coses per visitar, m’hagués agradat poder viatjar, viatjar molt, per tot arreu, m’és igual el país, la ciutat, ... Qualsevol lloc es maco per veure, visitar de tot, i veure gent, tant diferent de com ets tu i de com és tothom i tot al teu país. Una amiga meva sempre diu que li agradaria molt poder fer la volta al món, ha de ser bonic, tot, es deuen aprendre moltes coses. M’hagués agradat poder fer-la amb ella.

Tota una vida per construir per endavant, uns estudis, una carrera, marxar de casa durant un temps, estar farta d’estudiar i pensar que no pots més, estar apunt de deixar-ho tot. Viure en el típic pis d’estudiants a Barcelona, amb les teves amigues i fer el que et dona la gana. Fer les coses malament, penedir-se’n, pensar que no te’n en sortiràs, però que aparegui algú i et faci veure les coses d’un altre color, tornar a pujar i sentir que ho ets tot, quan en realitat ets una persona com una altra. Tenir parella, casar-se, tenir fills, dos fills, un nen i una nena, o tres si fa falta, la qüestió és crear una família i veure com la fas créixer, veure com creix una cosa que has creat tu, que forma part de tu.

Créixer tu, créixer com a persona i físicament, veure com la gent del teu voltant es fa gran, veure els teus pares com sempre estan al teu costat, veure com cada cop són més grans i com els hi hauries de donar les gràcies tantes vegades,  però no ho fas mai. Voler dir t’estimo i no gosar, demanar perdó, perdó a tothom a qui no es mereixia haver viscut aquella situació.

Ajudar, ajudar a qui faci falta, des dels que estan més al teu costat fins als pobres de l’Àfrica i de tot el món.

Un munt de coses que no penses fins al moment en que et diuen que s’acaba, que s’acaba tot. No t’ho vols creure, però saps que és veritat. Quan no es pot evitar i no hi ha cap més solució. Gaudeix de tot, fins i tot de les coses dolentes. 

Jo soc jo, i tu ets tu. Jo necessito el meu espai i el meu temps. Necessito les meves tonteries i no necessito que ningú més les entengui. Necessito que m'acceptin com soc, amb els meus defectes, amb els meus dies tontus i amb la meva mala llet. Necessito ser estimada, necessito ser especial. Necessito que algú em necessiti.

Y que nos podrán decir lo que les de la gana, pero nadie cambiará la forma que nos queremos.

Som adolescents, ens enamorem de persones equivocades, en el moment equivocat, ens guiem pel nostre cor i deixem anar els pensaments. Estimem amb bogeria i sense sentit. Vivim el moment, sense saber com. Ens encanta escoltar música i pensar que totes les cançons han estat escrites per tu, i per els teus sentiments. Estem perduts davant tot un món de merda. Si tenim novio, puta, si no en tenim, amargada. Odies que et critiquin però siguem sincers, tu ets el primer que ho fas, som bipolars, i diem que volem estar sols quan en realitat no. Quan t’estimen tu no estimes, quan tu estimes no t’estimen. Si el busques t’ignora, si et busca l’ignores. Comencem a ser psicòlegs dels nostres amics però mai sabem que fer amb la nostre vida i quan comences a conèixer-la, ja és massa tard.

Bon dia diumenge!
Aquí us deixo més frases per reflexionar una mica! Acabeu de disfrutar del que queda de cap de setmana!
Petons!


Be real, be yourself, be unique, be true, be honest, be humble, be happy.

Em va costar veure com marxava, com s'allunyava aquell vaixell, com s'allunyava poc a poc la meva felicitat , i com entendre, que aquesta felicitat no tornaria fins que no tornes a arribar el vaixell. Era el motiu per el qual em llevava al mati, i que ara, veuria despedir-se de mi, i marxant lluny, marxant tant lluny de mi, i tant lluny de tot el que havíem viscut.

Me quedé porque sigues siendo el hombre de mis sueños incluso cuando he despertado. 

We all need someone to talk to, someone who listens, someone who understands.

Some nights I wish I could go back in life, not to change thing, just to feel a couple things twice.

Encara crec amb l'amor de les pel·lícules, amb l'amor incondicional, l'amor sense barreres, sense límits. Però tothom hi ha deixat de creure, el que s'anomena amor a hores d'ara és el liu d'una nit, el avui si i demà ja no, les promeses incomplertes, les relacions de tres. En llistes de noms, només pots arribar a significar un nom en una puta llista.

Però jo si, crec en l'amor verdader i mai ho deixaré de fer, perquè cada vegada que sento que em diu que m'estima ser que allò es amor verdader.

He kissed her like her lips were air and he couldn’t breathe.

Y qué nunca sabrá lo preciosa que era para mi.

Let it go

💗💗

Bona nit! Aquí us deixo uns texts més que he trobat avui! Espero que us agradin i que passeu un bon cap de setmana!
Un petó.

Aquells vespres amb tu, aquells vespres tranquils, on res importava, on només tu i jo sabíem què estava passant. On em deies t'estimo cada dos per tres i et deia que ja ho sabia. Fins que un dia vas desaparèixer, recordo perfectament aquell dia, vaig preguntar a tothom per tu, res de res, havies desaparegut. I ara, encara és hora de que em diguis on ets i què fas, de que em donis una explicació de perquè vas marxar. Vull que tornis, vull que tornis aquí, amb mi, al meu costat, com havies estat sempre. 

Y siento fascinación por la brevedad, por estar tan cerca de no existir.

Merecemos el amor que nos cuesta de aceptar. Exigimos el amor que podemos ofrecer. 

Aquí us deixo el link de l'instagram d'on trec quasi tots els texts i fotos: https://instagram.com/ourshadows_/

Cada verano tiene su historia. Unos parecen que duran mas y otros menos. Como cada año todo se resume en recuerdos, en fotos no aptas para redes sociales y son muchos los ratos que dejamos atrás. Y puede que el invierno sea largo, pero no hay nada como la sensación de querer vivir otro verano más, y estar con tu gente, con los de verdad. Porque al fin y al cabo, el verano une y separa.

Quan penso que et puc perdre se'm posen els pèls de punta i només fa que passar-me tot de records pel cap. Sento el tic-tac del rellotge i en aquell moment veig que estic perdent el temps, necessito no perdre’t mai. Necessito sentir el teu alè, sentir-te cridar o parlar fluix però tot a la meva orella. Necessito despertar-me i sentir els teus batecs del cor. Necessito tenir-te aquí, amb mi, ara i per sempre.

Y que sí, que al cabo de muchas ostias aprendes a bailar debajo de la lluvia, que nadie dijo que sería fácil, pero tampoco nadie dijo que sería tan difícil. Que los veranos sin sol son un asco, y que los domingos sin ti, son una mierda.

Podemos reírnos a carcajadas y a los cinco minutos lloramos sin consolación. Somos montañas rusas. Necesitamos una hora mínimo para prepararnos. Cuando no encontramos qué ponernos suele caer un “pues no salgo, no tengo ropa”. Decimos una cosa y al rato cambiamos de opinión, porque nos da la gana. Podemos meterte un tortazo, enfadarnos, mandarte a la mierda y al rato comerte a besos. Todo nos sienta mal, porque tenemos la regla, y eso justifica todo, y tú no lo entiendes porque no la tienes. Y no estoy gorda, es que hoy estoy hinchada. Aunque podemos proponernos ponernos a dieta unas treinta veces a la semana. Los domingos lluviosos queremos un novio que nos abrace mientras vemos Dirty Dancing en la televisión, y los sábados nos damos cuenta de lo equivocadas que estábamos.

Va començar com qui comença a fumar, sense agradar-me massa, però ho feia igualment. Fins que vaig arribar al punt de que cada vegada el necessitava més, amb ell.

Ens veiem tres cops per setmana i el necessitava més i tot. Ell era diferent de tothom, era el típic nen que ningú vol, es drogava, no estava mai a casa, no li importava res només anar de festa. Però sabia fer una cosa que els altres no s’havien fer, et pujava al cel durant molt temps.. Però a la que baixaves et cardaves l'òstia de la vida..

I jo, jo era una nena de casa, de treure bones notes, odiava el fum i l’alcohol, però ell era la meva debilitat. Així que vaig decidir arriscar-me i lluitar per allò, lluitar per la relació mig impossible.

Ell encara no havia superat la seva novia, però jo tenia ganes d'ajudar-lo i fer-lo canviar, fer que fos una altre persona. Se'm va fer molt difícil, va venir mes de una vegada drogat quan quedàvem, una tarda va venir i em feia por, tenia por de la meu segon jo, va venir amb els ulls fixes, no deia res. Jo li vaig cridar mil vegades que se'n anés que em feia fàstic, que persones com ell em feien fàstic de veritat. Però ell no marxava seguia allà.. Vaig veure que un cop aixecava la mirada, li vaig dir que ni em mires però ell em va fer callar de cop. Va començar a dir tonteries, frases sense sentit i va agafar la moto i se'n va anar. Em va deixar a mi sola, allà al mig de tot plorant.

Quan vaig arribar a casa no vaig aguantar més, i me'n vaig anar a dormir. Al mirar al mòbil tenia un missatge seu, però com no, no deia res mes que coses sense sentit.

Vam estar deu dies sense parlar i l'onze dia, quan vaig sortir de l’escola ell era allà. Aquesta vegada duia els ulls bé, jo vaig marxar com si no hi hagués ningú. Vaig sentir que em cridava i de cop vaig sentir que algú em tibava del braç. Era ell, em vaig girar i em va fer un petó. El millor petó que m'han fet mai, després d'aquell petó li vaig dir que jo no volia saber res més d'ell i vaig marxar em va seguir cridant, però aquella vegada no volia girar-me..

Van anar passant els dies fins el dia d'avui, avui ja en fa 10 mesos de tot allò. Em diuen que segueix igual que sempre, que s’ha posat en una merda que ningú el treu. Suposo que ell ja sap on es posa. També sap que faci el que faci jo donaria la vida per ell.

I si, em vaig cardar l'ostia de la vida..

Vaig veure com agafava l'ampolla i se la bevia tota de cop, sense pensar amb l'abans ni el després. Sense pensar simplement, se la va anar bevent vaig contar exactament 18 glops. Quan va acabar em va agafar la mà i va fer que marxéssim volant, corrents, semblava que amb en aquells 5 segons s’hagués d'acabar el món. Ella cridava que no volia que se li acabés la vida, jo vaig pensar que tenia una millor amiga boja, però que em tocava aguantar-la. Quan es va cansar va ser quan vam arribar on hi havia tothom, hi havia molta festa, molts nois i més enllà hi havia les nostres amigues, ella no i va anar però jo si. En aquell moment la vaig perdre, i no la vaig trobar més.

A les cinc ens venia a buscar el meu pare, així que a les quatre vaig decidir buscar-la. La vaig trobar assentada amb una carretera, estava sola i plena de sang. Jo tenia por, tenia molta por del que li havia passat i del que li podia passar. Vaig anar corrents cap a ella, i li vaig prometre el per sempre més infinit que existia. Ella em va dir que l'havien pegat, l'havien violat i aquella no hi havia pogut fer res, la vaig abraçar, en aquell moment estic segura que es va parar el món, després va tornar a seguir.

Y siempre, pase lo que pase, vuelvo a ti

Ella reia, reia sempre, sense parar i sense motius, amb dies clars i amb dies foscos, amb tristesa i amb alegria i això es el que em tenia mes enamorat, perquè reia.

Mel vaig mirar com si fos l'última vegada que el mires. Vaig veure el millor somriure que havia vist mai, les seves pigues, me les ser de memòria, vaig veure com mirava a l'horitzó, li brillaven els ulls.

Ell no era massa romàntic, no era d'aquells que em deia t'estimo a cada rato, ell senzillament m'agafava per darrera i em feia mil pessigolles. Era la seva manera de demostrar el seu amor.

I jo, doncs bueno soc una boja per l'amor, crec en l'amor més que en res mes i suposo que això és el que fa que mori per dins cada vegada que penso amb ell i amb el seu estípit somriure.

Mel vaig mirar si, i després en aquell moment em vaig sentir buida, no el volia perdre, mel vaig mirar, ell em va mirar i em va dir el t'estimo mes sincer que havia sentit mai.

Cuando sepas de mí, tú calla y sonríe, jamás preguntes qué tal. Si me fue mal, ya se ocuparán de que te llegue.

Et trobo a faltar, bueno, trobar a faltar son paraules molt grans, no ser si trobo a faltar els teus petons, com estava entre mig dels teus braços, els teus t'estimo o pot ser trobo a faltar la manera com em miraves. Et trobo a faltar a tu, a tu, a tu i a mi, a mi, a nosaltres. Trobo a faltar el simple fet de saber que erets meu i semblava que ningú m'ho hagués de prendre, i a hores d'ara encara no ho he acceptat.

PRESENTACIÓ!

Hola!
Volia inaugurar aquest bloc parlant una mica dels temes que tractaré. En principi m'agradaria publicar fotos i texts.