Va començar com qui comença a fumar, sense agradar-me massa, però ho feia igualment. Fins que vaig arribar al punt de que cada vegada el necessitava més, amb ell.

Ens veiem tres cops per setmana i el necessitava més i tot. Ell era diferent de tothom, era el típic nen que ningú vol, es drogava, no estava mai a casa, no li importava res només anar de festa. Però sabia fer una cosa que els altres no s’havien fer, et pujava al cel durant molt temps.. Però a la que baixaves et cardaves l'òstia de la vida..

I jo, jo era una nena de casa, de treure bones notes, odiava el fum i l’alcohol, però ell era la meva debilitat. Així que vaig decidir arriscar-me i lluitar per allò, lluitar per la relació mig impossible.

Ell encara no havia superat la seva novia, però jo tenia ganes d'ajudar-lo i fer-lo canviar, fer que fos una altre persona. Se'm va fer molt difícil, va venir mes de una vegada drogat quan quedàvem, una tarda va venir i em feia por, tenia por de la meu segon jo, va venir amb els ulls fixes, no deia res. Jo li vaig cridar mil vegades que se'n anés que em feia fàstic, que persones com ell em feien fàstic de veritat. Però ell no marxava seguia allà.. Vaig veure que un cop aixecava la mirada, li vaig dir que ni em mires però ell em va fer callar de cop. Va començar a dir tonteries, frases sense sentit i va agafar la moto i se'n va anar. Em va deixar a mi sola, allà al mig de tot plorant.

Quan vaig arribar a casa no vaig aguantar més, i me'n vaig anar a dormir. Al mirar al mòbil tenia un missatge seu, però com no, no deia res mes que coses sense sentit.

Vam estar deu dies sense parlar i l'onze dia, quan vaig sortir de l’escola ell era allà. Aquesta vegada duia els ulls bé, jo vaig marxar com si no hi hagués ningú. Vaig sentir que em cridava i de cop vaig sentir que algú em tibava del braç. Era ell, em vaig girar i em va fer un petó. El millor petó que m'han fet mai, després d'aquell petó li vaig dir que jo no volia saber res més d'ell i vaig marxar em va seguir cridant, però aquella vegada no volia girar-me..

Van anar passant els dies fins el dia d'avui, avui ja en fa 10 mesos de tot allò. Em diuen que segueix igual que sempre, que s’ha posat en una merda que ningú el treu. Suposo que ell ja sap on es posa. També sap que faci el que faci jo donaria la vida per ell.

I si, em vaig cardar l'ostia de la vida..