Quan penso que et puc perdre se'm
posen els pèls de punta i només fa que passar-me tot de records pel cap. Sento
el tic-tac del rellotge i en aquell moment veig que estic perdent el temps,
necessito no perdre’t mai. Necessito sentir el teu alè, sentir-te cridar o
parlar fluix però tot a la meva orella. Necessito despertar-me i sentir els
teus batecs del cor. Necessito tenir-te aquí, amb mi, ara i per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada