dijous, 26 de febrer del 2015

Quan penso que et puc perdre se'm posen els pèls de punta i només fa que passar-me tot de records pel cap. Sento el tic-tac del rellotge i en aquell moment veig que estic perdent el temps, necessito no perdre’t mai. Necessito sentir el teu alè, sentir-te cridar o parlar fluix però tot a la meva orella. Necessito despertar-me i sentir els teus batecs del cor. Necessito tenir-te aquí, amb mi, ara i per sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada