Em va costar veure com marxava,
com s'allunyava aquell vaixell, com s'allunyava poc a poc la meva felicitat , i
com entendre, que aquesta felicitat no tornaria fins que no tornes a arribar el
vaixell. Era el motiu per el qual em llevava al mati, i que ara, veuria
despedir-se de mi, i marxant lluny, marxant tant lluny de mi, i tant lluny de
tot el que havíem viscut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada