dissabte, 28 de febrer del 2015

Em va costar veure com marxava, com s'allunyava aquell vaixell, com s'allunyava poc a poc la meva felicitat , i com entendre, que aquesta felicitat no tornaria fins que no tornes a arribar el vaixell. Era el motiu per el qual em llevava al mati, i que ara, veuria despedir-se de mi, i marxant lluny, marxant tant lluny de mi, i tant lluny de tot el que havíem viscut.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada