dijous, 26 de febrer del 2015

Vaig veure com agafava l'ampolla i se la bevia tota de cop, sense pensar amb l'abans ni el després. Sense pensar simplement, se la va anar bevent vaig contar exactament 18 glops. Quan va acabar em va agafar la mà i va fer que marxéssim volant, corrents, semblava que amb en aquells 5 segons s’hagués d'acabar el món. Ella cridava que no volia que se li acabés la vida, jo vaig pensar que tenia una millor amiga boja, però que em tocava aguantar-la. Quan es va cansar va ser quan vam arribar on hi havia tothom, hi havia molta festa, molts nois i més enllà hi havia les nostres amigues, ella no i va anar però jo si. En aquell moment la vaig perdre, i no la vaig trobar més.

A les cinc ens venia a buscar el meu pare, així que a les quatre vaig decidir buscar-la. La vaig trobar assentada amb una carretera, estava sola i plena de sang. Jo tenia por, tenia molta por del que li havia passat i del que li podia passar. Vaig anar corrents cap a ella, i li vaig prometre el per sempre més infinit que existia. Ella em va dir que l'havien pegat, l'havien violat i aquella no hi havia pogut fer res, la vaig abraçar, en aquell moment estic segura que es va parar el món, després va tornar a seguir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada