Mel vaig mirar com si fos l'última vegada que el mires. Vaig veure el millor somriure que havia vist mai, les seves pigues, me les ser de memòria, vaig veure com mirava a l'horitzó, li brillaven els ulls.

Ell no era massa romàntic, no era d'aquells que em deia t'estimo a cada rato, ell senzillament m'agafava per darrera i em feia mil pessigolles. Era la seva manera de demostrar el seu amor.

I jo, doncs bueno soc una boja per l'amor, crec en l'amor més que en res mes i suposo que això és el que fa que mori per dins cada vegada que penso amb ell i amb el seu estípit somriure.

Mel vaig mirar si, i després en aquell moment em vaig sentir buida, no el volia perdre, mel vaig mirar, ell em va mirar i em va dir el t'estimo mes sincer que havia sentit mai.